La primera vegada que vaig tenir en Nil als braços vaig sentir el mateix que senten milions de mares: una mescla indescriptible d'amor, responsabilitat i vulnerabilitat. Malgrat dedicar anys a investigar la llet materna, en aquell moment no em feia preguntes científiques. Em preguntava si seria capaç, si produiria prou llet i si tot aniria bé. Sabia que la lactància era un dels millors regals que podia oferir-li per començar la vida, però això no evitava les inseguretats que acompanyen tantes mares en aquells primers dies.
Amb el temps vaig comprendre que aquella preocupació tan personal estava estretament relacionada amb una de les preguntes que també intentem respondre des de la ciència: què transmet realment una mare al seu fill a través de la llet? Només nutrients o també informació capaç d'influir en el seu desenvolupament i en la seva salut futura?
Sabia que la llet materna era molt més que un aliment. A més d'aportar l'energia i els nutrients necessaris per créixer, conté compostos bioactius que participen en el desenvolupament del sistema immunitari, del metabolisme i d'altres processos essencials durant els primers mesos de vida.
De fet, els primers mesos constitueixen un període crític per a la salut futura. Diversos estudis han demostrat que les trajectòries de creixement durant aquesta etapa poden influir en el risc de desenvolupar sobrepès i obesitat més endavant. Per això, la lactància representa una finestra d'oportunitat especialment important per a la salut al llarg de la vida.
La composició de la llet és la mateixa en totes les mares?
Si cada mare és diferent, per què hauríem d'esperar que la seva llet fos exactament igual?
La recerca científica suggereix que no ho és. Factors com el pes corporal, l'estat metabòlic o els hàbits alimentaris poden modificar alguns dels components presents a la llet materna. És a dir, la llet no és una recepta immutable, sinó un fluid viu i dinàmic que reflecteix, almenys en part, l'estil de vida i les característiques de la mare.
Per entendre millor aquest fenomen, des del grup de Nutrigenòmica, Biomarcadors i Avaluació de Riscs (NuBE) de la Universitat de les Illes Balears, vam estudiar la composició de la llet de 52 dones durant el primer mes de lactància. Mitjançant tècniques de metabolòmica, una eina que permet identificar centenars de compostos presents en una mostra biològica, vam analitzar 160 metabòlits diferents.
L'objectiu era senzill de formular, encara que complex de respondre: descobrir si determinades característiques maternes deixen una empremta detectable a la llet.
El sobrepès o obesitat de la mare es reflecteix a la llet
Una de les primeres preguntes que ens vam plantejar va ser si el sobrepès o l'obesitat materns podien influir en aquesta composició.
La resposta va ser sí, almenys en alguns components. Per exemple, en les mares amb sobrepès o obesitat vam detectar nivells més elevats de lactosa i nivells més baixos d'àcid oròtic en comparació amb les mares amb normopès, a més de diferències en altres components.
La lactosa és ben coneguda: és el principal sucre de la llet materna i una font essencial d'energia per al nadó. L’àcid oròtic, en canvi, és una molècula molt menys familiar fora de l'àmbit científic. Tot i això, participa en processos metabòlics importants i podria tenir funcions relacionades amb el desenvolupament i la regulació del metabolisme.
Encara no sabem si aquestes diferències tenen conseqüències directes sobre la salut infantil. Però sí que indiquen que l'estat matern pot influir en alguns dels missatges biològics que transporta la llet.
Pot la dieta de la mare deixar empremta en el futur del nadó?
El que menja la mare no només contribueix al seu benestar. També sembla deixar empremta en la composició de la llet.
Quan vam analitzar el grau d'adhesió de les participants a la dieta mediterrània, vam observar diferències significatives en diversos metabòlits. Les dones que seguien més de prop aquest patró alimentari presentaven nivells més alts d'àcid cítric i d'altres compostos relacionats amb el metabolisme energètic.
Aquest resultat encaixa amb una idea cada vegada més acceptada: la dieta mediterrània no només protegeix la salut cardiovascular i metabòlica de qui la segueix, sinó que també podria contribuir a una composició més favorable de la llet materna. Dit d'una altra manera, una alimentació saludable podria beneficiar simultàniament dues generacions.
Pot influir en el creixement del nadó?
Aquesta era probablement la pregunta més rellevant de totes. Al capdavall, el que realment ens interessa és saber si aquestes diferències tenen conseqüències reals per als infants.
Si la llet canvia en funció de la mare, aquests canvis tenen alguna repercussió sobre el nadó?
Per intentar respondre-la vam estudiar l'evolució del pes dels infants durant el primer mes de vida. Vam observar que alguns metabòlits de la llet s'associaven a patrons de creixement diferents. Una vegada més, l'àcid oròtic va emergir com un dels protagonistes: els nadons que rebien llet amb nivells més baixos d'àcid oròtic presentaven un creixement més accelerat durant el primer mes.
També vam trobar una observació especialment interessant des d'un punt de vista pràctic. Les mares dels infants que mantenien una trajectòria de creixement més estable consumien més fruita. A més, una major ingesta de peix es relacionava amb una menor probabilitat de desviacions importants en el patró de creixement.
Naturalment, això no significa que menjar una peça de fruita o una ració de peix determini el pes d'un nadó. El creixement infantil és extraordinàriament complex i depèn de factors genètics, ambientals, socials i relacionats amb l'embaràs i el part. Però aquestes associacions ens ofereixen pistes valuoses sobre possibles mecanismes biològics que fins ara desconeixíem.
Una conversa biològica que encara estem aprenent a interpretar
Els nostres resultats suggereixen que característiques com el sobrepès matern o l'adhesió a la dieta mediterrània poden modificar alguns dels components de la llet durant el primer mes de vida. També indiquen que determinats metabòlits podrien estar relacionats amb les primeres trajectòries de creixement dels nadons.
Encara necessitem més estudis, especialment seguiments a més llarg termini, per confirmar aquestes observacions i comprendre millor els mecanismes que hi ha al darrere. La ciència és encara lluny de desxifrar tots els missatges que conté la llet materna.
Però cada nou descobriment reforça una idea fascinant: la lactància no és només una manera d'alimentar un nadó. És també una conversa. I tot just estem començant a entendre quins són els missatges.
Aquesta recerca també ens recorda una altra cosa important: cuidar la salut de la mare durant la lactància és, en certa manera, una manera de cuidar la salut del seu fill o filla. Mantenir uns hàbits saludables, seguir una alimentació equilibrada i rica en aliments propis de la dieta mediterrània no només beneficia el benestar matern, sinó que podria contribuir a configurar un entorn més favorable per al desenvolupament del nadó.