‘La playa de Valencia’ (1908), de Joaquim Sorolla. Rawpixel.com/Shutterstock

Nova York‑València: la ciència suma forces pel trasllat segur de les obres de Sorolla

L'anunci del trasllat a València de més de 200 obres de Joaquim Sorolla procedents de la Hispanic Society of America de Nova York representa un esdeveniment cultural de primera magnitud.

Aquestes valuoses pintures creuaran l'Atlàntic per a formar part d'una exposició de llarga duració al Museu de la Ciutat, fins que quede condicionat el Palau de les Comunicacions, destí final de les obres. Després de l'expectació per contemplar de nou el llegat pictòric del mestre a la seua terra natal, es desplega una fascinant enginyeria de conservació preventiva per a garantir que cada llenç complete el viatge intacte.

Lliçons de la història i l'ajuda de les plantes aromàtiques

La protecció de l'art en viatges oceànics compta amb antecedents remots molt suggeridors. Al segle XVI, els comerciants de la Carrera de Indias van idear procediments per a transportar pintures i escultures fins als ports americans. Per a mitigar els riscos de la navegació ultramarina, les obres s'embalaven en caixes de fusta protegides interiorment amb mantes d'arpillera i estopa.

Panell monumental corresponent a la col·lecció Visió d'Espanya de la Hispanic Society de Nova York. Ritu Manoj Jethani/Shutterstock

A més, en les humides bodegues dels galions s'empraven plantes aromàtiques biocides com l'orenga, el romer i l'espígol per a repel·lir insectes i microorganismes. Al mateix temps, els contenidors se segellaven exteriorment amb teles encerades o impregnades de brea per a protegir les peces de l'ambient marí. Aquests remeis pioners van assentar les bases de la moderna conservació preventiva que apliquem hui.

En l'actualitat, la ciència de la conservació es regeix per criteris molt més exigents. Precedents crítics com el del Guernica de Picasso van demostrar els greus perills de les itineràncies contínues, en què el repetit desclavat del bastidor i l'enrotllament del llenç van acabar generant una densa xarxa de clevillats i pèrdues de l'estrat pictòric. Els informes tècnics del Museu Reina Sofía van concloure que sotmetre el llenç a nous desplaçaments implicaria un risc inacceptable de nous danys, fet que desaconsella rotundament la seua mobilitat. La lliçó va ser clara: la integritat física del bé cultural ha de prevaldre sempre sobre l'interès expositiu.

Aquest mateix principi de prudència explicaria per què en l'actual trasllat de la col·lecció Sorolla s'han exclòs els 14 monumentals panells de Visió d'Espanya. Encara que aquestes enormes teles ja van viatjar pel nostre país entre 2007 i 2010 per a la seua restauració i exposició, la física dels materials ensenya que el gran format pateix un estrès mecànic extraordinari durant el seu desmuntatge, manipulació i transport.

Microclimes portàtils

Per a les 200 obres de format transportable que sí que viatjaran a València, el mètode d'embalatge segueix estàndards tècnics internacionals àmpliament consensuats. Aquestes exigències coincideixen exactament amb les prescripcions fixades en els plecs de condicions de la licitació. D'acord amb aquesta normativa, les obres viatjaran dins de caixes construïdes amb fusta certificada i revestides amb escumes sintètiques aïllants.

‘Las grupas’, per Joaquim Sorolla. Hispanic Society of America, Public Domain., CC BY

Tots els materials o cobertures en contacte directe amb les pintures han de ser neutres, químicament estables, no abrasius i resistents al trencament. L'objectiu prioritari consisteix en garantir una absoluta estabilitat de les condicions ambientals durant tot el recorregut. Amb eixe objectiu, la temperatura ha de situar-se entre els 18 i 22 °C, mentre que la humitat relativa s'ha de mantindre entre el 45 % i el 55 %, amb variacions mínimes, especialment durant les estades en els magatzems aeroportuaris i les bodegues de càrrega.

També és essencial respectar un període d'aclimatació d'entre 12 i 24 hores abans d'obrir les caixes al museu de destinació. Aquest temps permet que les obres s'adapten gradualment a les condicions del nou entorn i evita la formació de condensació sobre les pintures.

Com s'atenua el moviment durant el transport

Més enllà dels canvis ambientals, el major perill mecànic durant el trajecte són les vibracions contínues dels vehicles. L'oscil·lació constant del transport per carretera pot fer que la tela del quadre entre en un balanceig repetit. Aquest esforç mecànic continuat sobre l'estructura del llenç acaba provocant microfissures en les delicades capes de pintura.

Per a neutralitzar aquest fenomen, el transport terrestre es realitza exclusivament en camions especialitzats amb suspensió pneumàtica i control climàtic. Des de fa diverses dècades, els especialistes aconsellen instal·lar un panell posterior que genera una xicoteta cambra d'aire darrere de la tela. Aquesta solució senzilla però eficaç esmorteïx el moviment del llenç i frena el seu desgast mecànic durant el viatge.

La custòdia experta: qui és el ‘correu d'art’?

Malgrat l'alta tecnologia emprada, la màxima seguretat del trasllat descansa en la vigilància presencial del correu d'art. Aquest especialista en conservació i restauració viatja en representació de la institució prestadora amb plena potestat tècnica, de manera que la seua autoritat li permet supervisar cada maniobra i fins i tot detindre l'operació si detecta el més mínim indici de risc.

La tasca del correu d'art comprèn la inspecció directa de l'embalatge, el seguiment en les terminals de càrrega, la logística terrestre i el muntatge final. Per a dur a terme aquest control amb la màxima precisió, l'eina documental clau és l'informe d'estat (condition report). Aquest document tècnic, basat en mapes de danys i fotografies d'alta resolució, registrarà l'estat exacte de cada Sorolla abans de ser embalat.

‘Ayamonte, la pesca del atún’, de Joaquim Sorolla. Hispanic Society of America, Public Domain., CC BY

Després del desembalatge a València, el correu i els tècnics locals examinaran minuciosament cada llenç i signaran conjuntament l'informe, que certifica formalment que l'obra no ha patit la més mínima alteració durant la travessia. La vigilància tècnica no acaba amb el muntatge, sinó que es manté activa mitjançant inspeccions periòdiques durant tota l'exposició.

Amb tot, els preparatius per al retorn de Sorolla a València mostren la maduresa de la conservació preventiva contemporània, que integra la investigació històrica, la regulació del patrimoni públic i l'avançada enginyeria de materials. I gràcies a esta aliança científica, la llum del mestre mediterrani tornarà a gaudir-se a la seua terra amb les màximes garanties de seguretat.


Vol participar a The Conversation amb un article com aquest? Envieu-nos les vostres propostes d'article divulgatiu i col·laboreu amb la vostra expertesa per fer avançar el coneixement de la societat i apropar la ciència a tothom.


Want to write?

Write an article and join a growing community of more than 233,500 academics and researchers from 5,622 institutions.

Register now