Una revisió recent de 100 estudis científics ens descobreix que la nostra vida digital està alterant profundament el nostre benestar emocional.
Articles on benestardigital-laconversa
Displaying all articles
La manera com escrivim a les xarxes socials deixa uns rastres que poden ser analitzats des de la lingüística forense i que, en alguns casos, permeten inferir informació sobre qui som.
En l'era digital, la salut mental es veu alterada davant d'un ús excessiu dels mitjans tecnològics amb fins laborals. Les empreses han de actuar urgentment i avaluar nous riscos laborals.
Quan el procés d'addicció ha començat, no sempre és possible retirar l'accés d'un nen als videojocs, sobretot quan es dona una escalada d'agressivitat o quan ho hem intentant vàries vegades sense aconseguir-ho.
Les xarxes socials estan dissenyades per detectar les formes d’hostilitat més evidents: insults, amenaces… Però què passa quan eixe atac és més subtil. Aquest estudi demostra com el pateixen les dones líders.
Molt diferents als majors de fa 20 o 30 anys, les persones que entren ara en edat de jubilació enfronten dos reptes clau: evitar la soledat no desitjada i dotar de sentit aquesta nova (i llarga) etapa.
Els nens i joves que han crescut en famílies on els dinars familiars estaven colonitzats per pantalles (televisió, tauletes, mòbils) mostren una manca evident d'habilitats comunicatives i conversacionals.
La discussió sobre limitar l'edat d'accés a les xarxes socials ha posat de nou al centre del debat una pregunta incòmoda: qui protegeix de veres xiquets, xiquetes i adolescents a internet?
El cervell adolescent necessita temps, acompanyament, experiències regulades i vincles reals per desenvolupar plenament la seva capacitat d'autoregulació davant les xarxes.
Top contributors
-
Doctora en Psicología. Psicóloga Clínica responsable de la Unidad de Adicciones Comportamentales de la Fundació Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Profesora asociada de la UVic-UCC., Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesor e Investigador de Derecho del Trabajo y de la Seguridad Social, Universitat Jaume I
-
Profesor e investigador de la Sección de Genética Biomédica, Evolutiva y del Desarrollo. Director de la Cátedra de Neuroeducación UB-EDU1st, Universitat de Barcelona
-
Profesor de Derecho Constitucional. Director de la Cátedra de Privacidad y Transformación Digital, Universitat de València
-
Vicedecano de la Facultat de Educación. Investigación sobre didáctica de las matemáticas. Professor de Didáctica de las matemáticas. Pf. de Dinámica de grupos. Coordinador Académico del Campus de la Experiencia de la UIC. Barcelona, Universitat Internacional de Catalunya
-
Investigador en lingüística aplicada, Universitat Politècnica de València
-
Doctor en Filosofía y Periodista. Director del Campus de la Experiencia, Universitat Internacional de Catalunya
-
Catedrática Dpto. de Lingüística Aplicada, Universitat Politècnica de València
-
Responsable Académica del Campus de la Experiencia. UIC Barcelona, Universitat Internacional de Catalunya
-
Catedrática de Lengua Española. Universitat de Barcelona, Universitat de Barcelona
-
Profesora titular laboral de lingüística catalana, Universitat de les Illes Balears
-
Profesor de marketing y dirección de empresas, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Investigador de psicología, psicología del trabajo, liderazgo y RRHH. Profesor de dirección de empresas, liderazgo y estrategia de RRHH. Universidad Internacional de la Rioja (UNIR).
-
Profesora investigadora de liderazgo y psicología organizacional., Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya