L'anunci d'OpenAI sobre la resolució d'un Problema del Mil·leni i les advertències sobre el risc existencial de la IA obren una reflexió sobre la por que desperta aquesta tecnologia entre la comunitat experta.
Articles on intel·ligènciaartificial
Displaying 1 - 20 of 21 articles
La personalització és una de les principals aportacions de la IA. Múltiples revisions científiques confirmen el potencial d'aquesta tecnologia per a persones amb autisme.
Quan treballem en equip no es tracta només de distribuir tasques i ser més ràpid, també de confiar, gestionar desacords o modificar posicions, així com d'assolir responsabilitats ètiques.
La IA no només necessita xips i energia: necessita coneixement. Les compres massives de llibres plantegen una qüestió bàsica: qui controla el saber amb què s'entrenen els models d'IA?
Abans d'assenyalar la intel·ligència artificial com a culpable, cal mirar la cronologia de la davallada dels resultats. Regular l'ús de la IA per a l'aprenentatge ha de permetre mantenir l'esforç d'aprendre.
Les notícies que ens interessen semblen “aparéixer” al nostre mòbil sense necessitat de cercar-les. Si no hi ha retuits ni comentaris, com funcionen realment cercadors com Google Discover per a recomanar-nos el que ens interessa?
Les relacions romàntiques amb la IA no són ciència ficció i tenen un recorregut similar al de les relacions entre humans, però al darrere hi ha una màquina que arreplega les dades personals i íntimes que li proporciona la seua parella humana.
Anomenem xarxa neuronal a milions de components computacionals relacionats entre sí que en funció d'una infromació d'entrada ofereix una eixida després de milions de càlculs i dades.
Les eines d'IA reben les nostres preguntes, historials mèdics, ubicació i gustos. La recerca se centra ara en com millorar l'aprenentatge federat, que permet mantenir les dades privades al dispositiu de l'usuari.
Hi ha persones a qui la IA pot ajudar a trobar paraules quan estan nervioses, posar ordre a una idea o evitar una resposta impulsiva. Però què diu la recerca sobre el que ens aconsella la IA de les relacions amb parella i amics?
Per què arriscar-se a falsos positius o falsos negatius, si en cap dels dos casos estem assegurant l'aprenentatge?
Entendre com funciona la tecnologia per emparellar a les aplicacions de cites és la clau per saber si encerten o no a l'hora de buscar la mitja taronja dels usuaris.
La manca d'especialistes en països de rendes baixes i mitjanes és un problema d'equitat. Portar el diagnòstic al pacient, allà on no hi arriben el dermatòleg o l'oftalmòleg, és una qüestió que la tecnologia pot resoldre.
Lluny de ser una simple ordre tècnica, el ‘prompt’ té una estructura, unes finalitats comunicatives i unes convencions pròpies. Un estudi explica com podria utilitzar-se per ensenyar els infants a escriure en diferents registres.
Milers de tipus de cèlules i milions d'interconnexions. Fer un atles del nostre cervell sembla una misió impossible. Els neurocientífics s'apropen cada vegada més. Com s'estudia el cervell i com això ens ajuda quan anem a l'hospital?
Imitar alguns trets cognitius associats a la neurodiversitat, com l'hiperfocus, la memòria selectiva o una alta sensibilitat als detalls podria ser el camí per tindre sistemes d'IA més flexibles i creatius.
La major part dels textos que consumim són traduccions, però què passa quan deleguem la nostra comunicació a sistemes automatitzats que ni volen ni poden entendre el context social en què operen?
La IA irromp també a l'educació més primerenca i pot ser utilitzada com una substituta total de pensament o com una provocadora de la creativitat.
Les bones idees surgeixen de la intuïció o tenen una base matemàtica? Si és així, podem fer la intuïció humana computable i reproduïble a les màquines? El matemàtic Ramanujan donà la pista per aquest estudi.
Darrere dels algorismes hi ha dades, llenguatge i decisions humanes amb biaixos de gènere. La manca de dones, els estereotips i les eleccions lingüístiques poden amplificar discriminacions invisibles.
Top contributors
-
Catedràtic, Filosofia de la Ciència i de la Computació, Universitat Autònoma de Barcelona
-
Full professor, Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)
-
Catedrático de Economía, Estudios de Economía y Empresa, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Investigadora y profesora del Departamento de Lingüística Aplicada, Universitat Politècnica de València
-
Profesora e investigadora. Departamento de Comunicación Audiovisual, Documentación e Historia del Arte, Universitat Politècnica de València
-
Profesora investigadora, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professor investigador de la Universitat Oberta de Catalunya, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Professora de l'àrea de Traducció i Interpretació, Universitat Jaume I
-
Investigador Ramón y Cajal en l'àmbit d'anàlisis computacional de neuroimatge, Universitat de Girona
-
Professora i investigadora en llengua i literatura. Especialista en gèneres literaris populars i escriptura amb IA, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Professora i investigadora en llengua i literatura. Especialista en recepció literària i escriptura amb IA, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Directora del UOC-eHealth, centro de investigación en salud digital, humana y planetaria, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Estudiante de Doctorado en Informática - Inteligencia Artificial, Universitat Jaume I
-
Postdoctoral Researcher in Responsible AI, Usable Security, and Privacy, Universitat Politècnica de València
-
Catedrático de Ciencia de la Computación e Inteligencia Artificial, Universidad de Alicante