Ens hem acostumat a pensar que la digitalització i les pantalles ho fan tot més asèptic, controlable i segur. En l'àmbit del treball sexual, l'imaginari col·lectiu ha assumit ràpidament que un creador o creadora de contingut a plataformes com OnlyFans, o una escort que negocia els seus serveis a través d'internet està molt més protegida que una prostituta que exerceix al carrer o en un prostíbul.
De fet, estudis acadèmics recents ho confirmen: la societat tolera i accepta molt millor el treball sexual quan aquest es dona en entorns digitals o privats.
Això relega l'exercici a l'espai públic al graó més baix del que s'anomena acadèmicament la “jerarquia de les putes” o whorearchy. Sembla que, si no es veu al carrer, el problema i els riscos desapareixen.
El ciberespai, un refugi gens segur
Però, és realment el ciberespai un refugi segur? La resposta, a la llum de les dades és, com acostuma a ocórrer, un ventall de matisos. Les persones involucrades en activitats relacionades amb el sexe comercial en entorns digitals s'enfronten avui a una paradoxa extremadament complexa: si bé operen en un entorn virtual on tenen molta més visibilitat i eines de negociació més directa amb el client que abans, també pateixen una desprotecció notable, en ser poc “visibles” i no rebre atenció institucional.
Per a entendre la veritable magnitud d'aquesta problemàtica avui en dia, des del grup de recerca en Victimologia Empírica i Aplicada (VICRIM) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centro Crímina de la Universidad Miguel Hernández vam decidir allunyar-nos dels debats morals tradicionals (encallats sovint entre les trinxeres de l'abolicionisme i la regulació) per tal d'anar a aquests nous fòrums de debat i contestació, amb l'objectiu d'entendre com es configuren els debats i les interaccions que hi tenen lloc.
En una investigació recentment publicada a la revista Information, Communication & Society, s'han analitzat mitjançant tècniques computacionals més de 38 000 comentaris extrets de fòrums de la xarxa Reddit (concretament, les comunitats r/SexWorkers i r/OnlyFans) amb l'objectiu de mapejar, a gran escala, quines són les preocupacions reals, els debats i les pors que travessen el dia a dia de les persones que en son part.
El que hem trobat a les dades és una realitat complexa sobre la relació amb les institucions formals. Quan a aquests fòrums s'exposen episodis de violència física, agressions o pràctiques no consensuades com l’stealthing (la retirada subreptícia del preservatiu), s'evidencia una forta desconfiança cap al sistema formal.
Així, a les interaccions i missatges analitzats, és habitual trobar usuaris que desaconsellen acudir a la policia per experiències prèvies d'ineficàcia o per por a tenir problemes legals. No obstant això, no és una postura unànime i també hi ha membres de la comunitat que animen a denunciar.
La denúncia percebuda com una decisió arriscada
Tot i això, fer el pas per la via oficial és percebut sovint com una decisió arriscada. Les converses mostren que molts participants temen topar amb la manca de solucions per part de les autoritats o sentir-se jutjades per la seva professió. La reticència a denunciar fa que moltes de les persones usuàries d'aquests espais prefereixin buscar alternatives fora dels canals institucionals per a gestionar les situacions de vulnerabilitat de manera autònoma.
En aquest context, espais digitals com Reddit adquireixen un rol fonamental com a xarxes de suport informal. S'hi articula una comunitat on es poden revelar experiències traumàtiques. Igualment, es rep validació emocional i s'intercanvien protocols de seguretat pràctics per esquivar situacions de risc.
Ara bé, les dades mostren que no tot són narratives de victimització: als espais analitzats també s'hi comparteixen obertament experiències positives i de respecte mutu amb els clients. Aquesta situació evidencia que, a vegades, aquestes pràctiques poden arribar a implicar connexió humana i confiança sota les condicions adequades. Això, sense entrar a analitzar i/o valorar les condicions estructurals que potencialment poden haver portat la persona en qüestió a involucrar-se en el sexe comercial.
Mites sobre el treball sexual
Aquesta complexitat desmunta el mite de la treballadora sexual com a una víctima exclusivament passiva. De fet, gairebé un terç de les converses analitzades (un 28,8 %) es dediquen a qüestions purament logístiques i econòmiques de l'activitat.
Els debats examinats a la recerca reflecteixen una clara capacitat d'agència i professionalització per part de les persones involucrades en activitats de sexe de pagament i usuàries dels fòrums analitzat. Les persones usuàries analitzen la lògica de l'oferta i la demanda, debaten estratègies de preus per no devaluar el sector i comparteixen mètodes per realitzar transaccions monetàries de forma eficient i segura.
En conclusió, la digitalització ha transformat les dinàmiques i els riscos associats al treball sexual i ha afegit noves capes de complexitat. L'anàlisi d'aquestes comunitats demostra que les persones que s'exposen digitalment generen les seves pròpies xarxes d'organització per fer front a les mancances del sistema.
Aquesta realitat indica que les polítiques públiques haurien d'estendre els serveis d'atenció cap als entorns digitals, complementant els canals institucionals amb iniciatives que valorin i integrin l'ajuda entre iguals.
Escoltar el que es debat en aquests fòrums és clau per a entendre l'autonomia del col·lectiu i dissenyar marcs de protecció ancorats en la seva realitat pràctica.