La televisió és una de les plataformes més antigues i efectives per presentar aliments. És més, contribueix significativament a l'interès creixent per la gastronomia. Alhora, l'alimentació és una part molt important de l'experiència turística. Les dades del 2025 de Fitur Next Observatory indiquen que les persones li destinem més d'un terç de la despesa turística total.
Mostra de com el menjar, el turisme i els mitjans de comunicació s'entrellacen és el programa Joc de Cartes, emès per TV3, la versió catalana del programa italià My Restaurant Rocks.
Competició culinària
En aquest programa, presentat pel xef Marc Ribas, quatre restaurants competeixen avaluant-se mútuament la cuina, el menú, el servei, els preus i l'ambient. El restaurant guanyador rep un premi econòmic de 5 000 euros. Des de la seva estrena al 2017, el programa ha guanyat 5000 una popularitat i un reconeixement significatius. Va obtindre una quota d'audiència màxima de 23,4 % al 2024 i guanyà el Premi Ondas 2022 al Millor Programa de Televisió Regional.
Des del Departament d'Economia i Negoci de la Universitat de Lleida hem analitzat en un article com afectà als restaurants guanyadors d'un episodi d'alguna de les tres primeres temporades del programa l'exposició als canals de comunicació massius.
De la cuina a la pantalla
Després de realitzar 15 entrevistes amb propietaris i/o xefs, s'evidencia l'eficàcia de Joc de Cartes com a eina de comunicació i promoció. El programa és una plataforma potent per mostrar l'ambient, l'equip de treball, la cuina i el menjar. S'arriba, així, a un públic objectiu més ampli.
Els resultats destaquen la rellevància dels restaurants com a actors clau en la promoció del terroir (concepte francès que defineix el sentit únic i autèntic dels aliments i de les begudes fruit de la combinació singular d'elements naturals i culturals). També revelen el paper dels programes de televisió i dels xefs famosos com a intermediaris culturals, així com la seva capacitat per activar actituds de priming (fenomen de la psicologia cognitiva que suposa influir de manera ímplicita en els comportaments i actituds dels consumidors).
Més reserves
Els entrevistats destaquen que, durant els mesos posteriors a l'emissió del programa, van veure un augment significatiu, i en algun cas exponencial, de les reserves. Aquest efecte no només va ser immediat, sinó que també es va mantenir al llarg del temps, sobretot quan es reemetien els programes. Aquest fet confirma, per una banda, l'existència d'un nínxol de mercat diferent generat per la visibilitat proporcionada per ‘Joc de Cartes’. Per altra banda, que l'impacte de la programació televisiva de no-ficció es determina pel grau de proximitat cultural, com ara temes i llocs familiars.
Les entrevistes també il·lustren que els programes de televisió tenen influència en les percepcions i actituds de la clientela envers marques desconegudes, en aquest cas, restaurants. Concretament, semblen augmentar la consciència sobre la cuina local i regional, fomentar l'exploració culinària i ajudar a reduir la bretxa entre el contingut dels mitjans de comunicació i les experiències culinàries del món real. És a dir, Joc de Cartes actua com a intermediari cultural, configura els gustos dels consumidors i consumidores, i reforça la connexió entre gastronomia, lloc i identitat.
Volta a la truita
Tanmateix, les entrevistes també posen de manifest una paradoxa: tot i que el programa ofereix un valor promocional clar, la majoria dels restaurants participants no incorporen activament la seva aparició en les seves estratègies de màrqueting. Sí ho fan amb altres reconeixements com les estrelles Michelin. Mentre que alguns mostren el seu Certificat de Guanyador, pocs promocionen la seva participació en espais com xarxes socials. De fet, diversos entrevistats afirmen que l'exposició proporcionada pel programa va ser suficient per si sola o que ja tenien una base de clients forta i fidel. D'altres admeten, simplement, no tenir una raó clara per no promocionar el seu premi.
Què revela aquesta dinàmica sobre el prestigi i la credibilitat dels premis televisius? Si bé els honors com les estrelles Michelin o els reconeixements de la Guia Repsol sovint són fonamentals per a la marca dels restaurants, les aparicions a la televisió, malgrat el seu demostrat poder promocional, es consideren menys significatives institucionalment. Això suggereix que Joc de Cartes necessita millorar la seva posició com a segell de qualitat. És essencial si vol guanyar legitimitat i valor a llarg termini entre els professionals del sector de la restauració.
L'evolució del programa cap a un format més sensacionalista genera preocupacions addicionals als exconcursants. Tot i que la majoria dels entrevistats consideren positiva la seva experiència, alguns expressen dubtes sobre tornar a participar-hi. Al·leguen un canvi de to: d'un enfocament culinari a un conflicte interpersonal.
Això subratlla el complex equilibri entre la participació del públic, l'entreteniment mediàtic i la representació ètica, una tensió que és cada cop més evident als reality-shows vinculats amb la gastronomia.
Guardians de la gastronomia
Les entrevistes posen de manifest que Joc de Cartes és un exemple convincent de les interseccions entre alimentació, mitjans de comunicació, màrqueting i identitat regional.
Demostra com els programes de televisió de cuina poden servir com a plataformes culturals i comercials, i el seu poder de remodelar els hàbits dels consumidors i les estratègies dels restaurants. És a dir, els programes de cuina actuen com a guardians de diverses qüestions gastronòmiques: la introducció de nous ingredients i mètodes de cocció, la transmissió de valors socials i culturals, i la influència en el consum d'aliments.