La sociologia ha estudiat sovint aquests moments en què la vida ordinària queda interrompuda i apareixen formes intenses, encara que breus, de vida comunitària.
Articles on societat-laconversa
Displaying all articles
Diferents estudis evidencien que l'emoció esportiva es contagia a nivell emocional i fins i tot a nivell físic, però la identitat amb un equip fa que la frontera entre pertinença i fanatisme s'acoste. La ciència explica les raons.
Avui les dones disposen, en molts contextos, de drets, mobilitat, independència econòmica i llibertat sexual impensables per a una burgesa del segle XIX. Els motius de la infidelitat al segle XIX han desaparegut per esdevenir uns altres.
El debat públic és més tens en política, als mitjans i en converses quotidianes. Però és només una sensació o realment estem més enfadats? La psicologia ofereix respostes.
La música i la sala són un únic instrument, sobretot en el cas de l'òpera. Els músics han de tenir en compte la física del so per evitar frustracions i portar el treball de l'estudi a la sala amb èxit.
La figura de l'alcalde de nit que demanen diferents ciutats espanyoles per a fer front al soroll ha tingut ja resultats a altres metròpolis. Des del punt de vista del dret, té cabuda de diverses maneres.
Barcelona va transformar un dels seus barris més degradats entre 1988 i 2002. El mateix procés estan seguint moltes ciutats europees. Quines eines té la ciència per a guanyar en urbanisme sense perdre cohesió veïnal?
La recerca mostra que la insatisfacció corporal no és exclusiva de les dones, també és present en homes i influeix en la seva alimentació, musculatura i benestar emocional.
Quan un jove migrat de 18–20 anys acumula atur, inseguretat residencial i discriminació, el malestar emocional creix i també el risc d’exclusió i sensellarisme. Aquest article repasa les dades que confirmen la salut mental dels joves migrats sols.
L'observació d'un eclipsi solar total desperta en les persones una emoció d'admiració profunda. Aquesta sensació ha sigut estudiada en psicologia i té conseqüències inesperades socialment.
Un projecte ha documentat més de 1500 nuclis abandonats a les regions de parla catalana. Estudiar-los podria ajudar a prendre decisions sobre la qüestió de l'habitatge o dels incendis forestals.
Dels rituals de fertilitat al cristianisme. De Bola de Drac a Alexia Putellas. De la mona valenciana a les escultures de xocolata o el pa de pessic. L'antropologia fa un repàs del que explica la mona de Pasqua de nosaltres.
Els noms més estranys dels nostres pobles no són aleatoris: descriuen el lloc on vivim i amaguen paraules prehistòriques que encara ressonen en llengües europees.
La innovació social no neix d'una idea brillant en un despatx. Segueix un procés amb evidència científica. Aquest exemples basats en la teoria del canvi demostren com la recerca pot canviar el nostre dia a dia.
La convivència amb fills adults (però no filles) té un efecte negatiu sobre les mares, que experimenten un important empitjorament del seu benestar. Els autors d'aquesta investigació expliquen per què.
L’esport infantil i juvenil és un espai de socialització privilegiat. El projecte europeu MultiLX planteja quines llengües s'hi parlen en aquests contextos i el paper dels joves, entrenadors i entrenadores, i famílies.
En una època marcada per la immediatesa i per modes efímeres, decidim fixar alguna cosa “per sempre” a la pell. Per què ho fem? Raons històriques, sociològiques i psicològiques ho expliquen.
Les paraules i les imatges tenen implicacions en la manera en què s'entenen les coses. Mitjans i xarxes centren l'atenció en violència. Què passaria si els processos comunicatius canviaren el focus a la pau?
Top contributors
-
Catedrático de universidad en el ámbito Metodología de las Ciencias del Comportamiento, Universitat Rovira i Virgili
-
PDI Emèrita, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Investigadora en formación y profesora en Psicología Social, Universitat de Lleida
-
Professora docent i investigadora (PDI). Departament de Ciències Socials i Salut Comunitària. Membre del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS)., Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya
-
Profesor Titular de Psicologia Social. Director de la Càtedra Universitat - Empresa d'Innovació Social, Universitat de Lleida
-
Professor d'Antropologia Social, Universitat de Barcelona
-
Professora de Geografia Física especialitzada en toponímia, Universitat Autònoma de Barcelona
-
Professora lectora a l'àrea de psicologia social, Universitat de Lleida
-
Directora, Institut Ramon Muntaner
-
Sociolingüista. Professora agregada d'Arts i Humanitats. Co-directora del grup de recerca IdentiCat. Universitat Oberta de Catalunya, UOC - Universitat Oberta de Catalunya
-
Profesora Titular en Economía, Universitat Jaume I
-
Catedrático de Universidad, Universitat Jaume I
-
Profesor e investigador en sociología, especializado en dinámicas sociales y educativas contemporáneas, Universitat de Lleida
-
Investigador postdoctoral en comunicación. Universitat Jaume I - London School of Economics, Universitat Jaume I
-
Profesora de Documentación, Universitat Jaume I