Educació – Rigor acadèmic, ofici periodístic

Una nena treballa davant d'una tauleta asseguda al terra.

La IA pot ajudar l'alumnat autista?

Margarida Romero, Universitat Internacional de Catalunya; Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)

Quatre joves asseguts a terra a un parc, somrient.

L'estudiantat universitari ja no va tant a classe, quins són els motius?

Alícia Villar-Aguilés, Universitat de València i Antonio Ariño Villarroya, Universitat de València

Un jove treballa a una taula davant d'un ordinador portàtil, amb una prestatgeria amb llibres de fons.

Els resultats de PISA preocupen però, podem culpar la IA?

Margarida Romero, Universitat Internacional de Catalunya; Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC)

Una nena llig un llibre asseguda a terra.

Per què es desploma la comprensió lectora en el informe PISA?

Sylvie Pérez Lima, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Un jove, amb la boca oberta i un paper a la mà, es recolza sobre una cadira assegut davant d'un pupitre a classe. Altre jove li mira molt seriosament.

El soroll i els silencis també marquen jerarquies a classe

Joan Tahull Fort, Universitat de Lleida

Per què és important barrejar grups a l'inici de curs: aprendre amb qui pensa diferent

Leonard Glab Frontera, Universitat Pompeu Fabra

‘Deepfakes’ sexuals: què són i com protegir-nos

Vicente Morell-Mengual, Universitat de València

Dos xiques joves amb quaderns a la mà mirant un mòbil amb cares de preocupació.

El soroll que no surt a l'horari: el desgast de perdre i reprendre l'atenció de l'alumnat

Joan Tahull Fort, Universitat de Lleida

I si la curiositat científica comença abans de parlar?

Loli Vázquez Carrasco, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Anna Marbà Tallada, i Montserrat Pedreira Álvarez, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

La Guerra Civil a les aules: l'estem ensenyant bé?

Néstor Banderas Navarro, Universitat de València

Un professor explica en classe davant de la pissarra, assegut a una taula, amb diversos alumnes plantats i asseguts al seu voltant.

Anem d'excursió! Beneficis i reptes de les eixides escolars i colònies

Oscar Flores i Alarcia, Universitat de Lleida i Aleix Olondriz Valverde, Universitat de Lleida

Més pati a l’escola? No és només temps: és decidir quin tipus d’infància volem

Sylvie Pérez Lima, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

‘Only in English’: és útil usar la llengua materna quan s'apren una llengua estrangera?

Iria Bello Viruega, Universitat de les Illes Balears

Un home juga a l'escacs amb una xiqueta a terra.

El meu fill té altes capacitats? Què significa realment aquesta etiqueta

Paloma Merello Giménez, Universitat de València

Un nen i una nena caminen amb llibres al cap.

Altes capacitats: la resposta no és només “donar més treball”

Jessica Cabezas Alarcón, Universitat de Barcelona

Quin lloc ocupa la primera infància en les prioritats educatives i socials del país?

Berta Vila-Saborit, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya; Francesca Davoli, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i Maira Gloria Olmos Martínez, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Quan jugar en estiu era mirar els núvols: com hem passat de la imaginació al ‘scroll’ infinit

Manuel Jiménez García, Universitat de les Illes Balears; Guillermo Vicens Gómez, Universitat de les Illes Balears; Juan Carlos Gonzálvez Almodóvar, Universitat de les Illes Balears, i Sofía García Martínez, Universitat de les Illes Balears

Posar nom a les emocions: quan un infant no sap per què se sent malament

Oriol Verdaguer Ribas, Universitat de Barcelona; Mari Aguilera Ruiz, Universitat de Barcelona, i Nadia Ahufinger, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Una nena es rasca l'ull, amb cara trista.

Dues xiquetes i dos xiquets escriuen davant d'uns ordinadors.

La notícia, la carta, la narració… i ara també el ‘prompt’? Noves formes d'aprendre a escriure a l'escola

Irene Solanich Sanglas, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i Núria Camps Casals

El miratge dels detectors d'inteŀligència artificial: per què no són útils ni justos

Faraón Llorens Largo, Universidad de Alicante i Marc Alier Forment, Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech

Símbols informàtics eixint d'un ordinador portàtil.

Per què el feminisme també beneficia els nois

Anna Sánchez-Aragón, Universitat Rovira i Virgili i Cilia Willem, Universitat Rovira i Virgili

Un grup de joves s'abracen i riuen recolzats en una paret blava.

Proves d'accés a la universitat: és compatible l'ensenyament per competències en batxiller amb estudiar ara de memòria

Lucía Sánchez-Tarazaga, Universitat Jaume I i Joan Albert Gimeno Rovira, Universitat Jaume I

Una mà sosté un bolígraf en una taula davant d'uns papers.

Jo també soc bona en matemàtiques! Aquesta és la manera d'ensenyar que canvia actituds

Pablo Beltrán-Pellicer, Universidad de Zaragoza; Gregorio Morales Ordóñez, Universitat de València, i Sergio Martínez-Juste, Universidad de Zaragoza

Una xica somrient escriu a una pissarra amb un retolador.

Una professora ensenya una tauleta a una alumna.

De prohibir mòbils a mutilar tauletes: maneres de gestionar (malament) la tecnologia a l'aula

Margarida Romero, Universitat Internacional de Catalunya; Université Côte d’Azur; Instituto de Investigación en Inteligencia Artificial (IIIA - CSIC) i Enric Vidal, Universitat Internacional de Catalunya

Una adolescent mira a càmera amb els braços creuats. Sa mare posa amb la mateixa postura al fons.

L'adolescència no només canvia els fills: també transforma qui els cria

Joan Tahull Fort, Universitat de Lleida

Més enllà de l’anglès: com potenciar la diversitat lingüística europea a través de l’Erasmus

Josep Maria Cots Caimons, Universitat de Lleida i Gloria Vázquez García, Universitat de Lleida

En comptes d’una pantalla, una panera dels tresors: Elinor Goldschmied i la seva proposta per al desenvolupament infantil

Gabriel Díaz Cobos, Universitat de Barcelona

Elinor Goldschmied recomendava una varietat de textures i pesos.

Per què el pensament infantil necessita les relacions socials per desenvolupar-se?

Elena Requena Varón, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Pot la IA trencar la creativitat infantil o ajudar en classe a potenciar-la?

Teresa Romeu, UOC - Universitat Oberta de Catalunya i Montse Guitert, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Una nena asseguda al costat d'un robot de cartró, tots dos somrients.

Vaga docents

Gent vestida amb una samarreta verda al carrer. Porten un cartell on es llig: "Més ràtios, més inclusió".

Creix l'abandonament docent: qui voldrà ser professor i en quines condicions d'aquí a deu anys?

Joan Tahull Fort, Universitat de Lleida

Una dona asseguda a a una taula amb una pissarra al darrere té la mà al cap i cara de cansanci.

Protestes educatives: realitat de la situació segons la ciència i possibles solucions

Fernando Marhuenda Fluixá, Universitat de València; Aleix Olondriz Valverde, Universitat de Lleida; Gerard Ferrer Esteban, UOC - Universitat Oberta de Catalunya; Jessica Cabezas Alarcón, Universitat de Barcelona, i Oscar Flores i Alarcia, Universitat de Lleida

Com canvia una escola quan se la jutja (només) pels seus resultats

Gerard Ferrer Esteban, UOC - Universitat Oberta de Catalunya

Claus per aconseguir una escola inclusiva real sense segregar l'alumnat ni sobrecarregar el professorat

Olga Múries Cantán, Universitat de Barcelona

Un mestre dona una classe a infants asseguts pintant.

Docents i alumnes: ensenyem i aprenem, o cronometrem?

Ramon Cladellas Pros, Universitat Autònoma de Barcelona

Una nena amb un rellotge a la mà i l'altra mà al cap, amb cara de preocupació.

Educació – Rigor acadèmic, ofici periodístic – The Conversation

Top stories

La IA pot ajudar l'alumnat autista?

L'estudiantat universitari ja no va tant a classe, quins són els motius?

Els resultats de PISA preocupen però, podem culpar la IA?

Per què es desploma la comprensió lectora en el informe PISA?

El soroll i els silencis també marquen jerarquies a classe

Per què és important barrejar grups a l'inici de curs: aprendre amb qui pensa diferent

‘Deepfakes’ sexuals: què són i com protegir-nos

El soroll que no surt a l'horari: el desgast de perdre i reprendre l'atenció de l'alumnat

I si la curiositat científica comença abans de parlar?

La Guerra Civil a les aules: l'estem ensenyant bé?

Anem d'excursió! Beneficis i reptes de les eixides escolars i colònies

Més pati a l’escola? No és només temps: és decidir quin tipus d’infància volem

‘Only in English’: és útil usar la llengua materna quan s'apren una llengua estrangera?

El meu fill té altes capacitats? Què significa realment aquesta etiqueta

Altes capacitats: la resposta no és només “donar més treball”

Quin lloc ocupa la primera infància en les prioritats educatives i socials del país?

Quan jugar en estiu era mirar els núvols: com hem passat de la imaginació al ‘scroll’ infinit

Posar nom a les emocions: quan un infant no sap per què se sent malament

La notícia, la carta, la narració… i ara també el ‘prompt’? Noves formes d'aprendre a escriure a l'escola

El miratge dels detectors d'inteŀligència artificial: per què no són útils ni justos

Per què el feminisme també beneficia els nois

Proves d'accés a la universitat: és compatible l'ensenyament per competències en batxiller amb estudiar ara de memòria

Jo també soc bona en matemàtiques! Aquesta és la manera d'ensenyar que canvia actituds

De prohibir mòbils a mutilar tauletes: maneres de gestionar (malament) la tecnologia a l'aula

L'adolescència no només canvia els fills: també transforma qui els cria

Més enllà de l’anglès: com potenciar la diversitat lingüística europea a través de l’Erasmus

En comptes d’una pantalla, una panera dels tresors: Elinor Goldschmied i la seva proposta per al desenvolupament infantil

Per què el pensament infantil necessita les relacions socials per desenvolupar-se?

Pot la IA trencar la creativitat infantil o ajudar en classe a potenciar-la?

Vaga docents

Creix l'abandonament docent: qui voldrà ser professor i en quines condicions d'aquí a deu anys?

Protestes educatives: realitat de la situació segons la ciència i possibles solucions

Com canvia una escola quan se la jutja (només) pels seus resultats

Claus per aconseguir una escola inclusiva real sense segregar l'alumnat ni sobrecarregar el professorat

Docents i alumnes: ensenyem i aprenem, o cronometrem?